Recull: Festa del Traginer
1

Festa del Traginer

Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou. Durant molts anys feren possible l'intercanvi tant de mercaderies com d'informació entre masos, pobles i ciutats.

Han existit diversos tipus de traginers . El Traginer de garrot era el que portava les mercaderies a l'esquena de l’animal. El Traginer de mar o de ribera era el que recollia la càrrega arribada per mar i la portava cap a les cases dels comerciants. El Traginer de carrera era el que transportava mercaderies a pobles molt allunyats del punt de partida.

Als països catalans han existit múltiples gremis de traginers. A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans. Hi hagué gremis de traginers a València, i el segle XIV a Mallorca i a Manresa. A Mataró es desenvolupà un gremi de traginers i carreters el segle XVIII. A Berga els traginers eren inclosos dins la confraria de Sant Eloi, amb ferrers i fusters. També hi hagué un gremi de traginers a Vic i Alacant.(Font: wiquipedia)


La Missa del traginer ( 7 de gener ) Primera Missa vespertina

Així bateja el nostre lloable historiador lloretenc, Esteve Fàfregas i Barri,

Tots els anys, a l'epileg de les festes nadalenques — el matí del 7 de gener —, des de 1628 - actualment ha sigut la data de celebració modificada, traslladada al diumenge més proper a les jornades plenament catalanes: st. Jordi i la Verge de Montserrat —, a l'ermita de la Verge de les Alegries es celebra una festa molt breu i senzilla. Es oficiada una missa solemne amb ofertori per als difunts. Encaixen les paraules de l'Esteve Fàbregas:"Per consolació dels pagesos."

Succeí així; segons la tradició un dia — era ja capvespre - parlem del segle XVII — després de quasi 200 anys d'haver deixat d'ésser església parroquial l'esmentada ermita, s'encertà a passar, junt amb el seu pollí, el traginer lloretenc, de nom: Andreu. Feia camí de retorn a casa seva acabada ja la feixuga tasca del dia. Amb sorpressa veié com de dintre la capella sortien certes lluminàries i percebia les notes de perfectes cantúries. "Te fum — exclamà el traginer — misses en aquestes hores? Fermà lleugerament l'animal i evitant tota fressa — així de puntetes — s'adreçà a l'ermita.

Arreconà el gruix del cortinatge. Amb respecte descobrí la testa. Les seves mans tremoloses sostingueren la barretina i barroerament es persignà inmediatament... El seu olfacte fou acariciat pel perfum de l'encens i les flames dels ciris.

L'ermita apareixia plena. Les dones - al costat esquerra - cobrien el seu cap amb la blancor de les caputxes. Tothom agenollat. La pregària era fervent. El celebrant deia missa de "rèquiem". Dues rengleres de ciris cremaven a cada costat de la Verge dalt el seu cambril i amb llurs tremoloses resplendors omplien l'altar de festa. Fins era com manifest un somriure en el rostre de la Verge... Un escolanet féu la col.lecta. Tots deixaren caure llur òbol a la brillant Safata.

Andreu diposità també la seva ofrena i meravellat seguí devotament tot el contingut de la cerimònia litúrgica. Però no reconegué absolutament ningú. Es féu ofertori: pietosament oferiren la candela tot besant l'estola del celebrant...

Acabà la missa. El sacerdot - amb el calze a la mà — es retirà. Els ciris foren apagats per l'escolanet, però els assistents restaren immòbils al seu lloc, perllongant les pregàries... L'Andreu es persignà altra volta. S'espolsà les genolleres i com qui somnia sortí a fora. Muntà el seu pollí i lleugerament anà cap a casa seva...

"Hala, no diguis, que no tens pas ànsies. Ses sopes ja són fredes com aigua des canti. On redimoni eres?" La seva muller així sortí al seu encontre. Ell - plenament emocionat — manifestà el seu secret.

No fou pas ben ac.ceptat almenys de moment. Així fou el diàleg:"Que et penses que venim de s'hort? Vols dir que no ho es soniat tot això ?." La familia, amics i el mateix rector no el volien pas creure, fins que resolgueren junts amb l'Andreu de pujar novament a l'ermita per comprovar-ho.

Nova sorpressa. La capella romania tancada. El paviment tan polit com si acabessin de fregar, cap petja enlloc. Perfecte ordre en el mateix altar...Una boireta suau enterbolia la nau i els mateixos ciris - calents encara - no podien pas encobrir que havien servit.

Damunt la credença, la safta de les ànimes i tot el seu contingut. El bon lloretenc reconegué i fixà amb el dit tremolós la moneda oferta. A la sagristia - dintre el perolet — un manyoc de candeles apagades...

Ja ningú dubtà de les paraules de l'Andreu. Així fou descifrat el seu missatge: tots reconegueren com les ànimes de molts lloretencs que reberen sepultura —"sebollits a redós de l'església vella" — mancant-les potser, satisfer quelcom, es reunien algun cop a l'any per a presentar al bon Déu el sacrifici Eucaristic.

Tots coincidiren: calia ajudar-los i per això — cada any — continua celebrant-se al santuari de les Alegries, una missa cantada i amb ofertori per als difunts.

Actualment ha desaparescut el gest de l'ofrena de les candeles. Per perpetuar el fet i la mateixa tradició, tal volta dues mans innocents de la mateixa asamblea assistent podrien atansar-se a l'altar i fer ofrena de dos ciris encesos.

Del full ja expressat del calendari lloretenc crec debem valuar-ne les darreres paraules:"Però, no hauria estat, tal vegada, aquella del traginer vident, la primera missa vespertina?".

En aquest cas doncs, a Lloret de Mar fou encetada la celebració de les misses vespertines. Cal agrair també al sr. Esteve Fàbregas, que en la modèstia del seu treball escrit ens faci obrir els ulls a semblant fet.

( A les pàgines 66-67 del llibre "LLORET DE MAR" d'Esteve Fàbregas i Barri, trobareu en el contingut de "Festes a Lloret" la narració d'aquest fet. )

Autor:Manuel BOADAS i NUALART
Font: Lloret Gaceta 05/04/1979

Més Informació:  El traginer Salvador Austrich Burcet, per J.M. Galí, Quaderns de La Selva, 19, 2007

1 comentari:

Esther ha dit...

la safta? de les ànimes ,que vol dir safta o pot ser safata? Gracies

2009-2013Recull
Una plantilla de Oloblogger con la tecnología de Blogger